El poder del gran visir
Miquel Iceta ja és primer secretari oficialment del PSC. Dissabte passat saltava i cridava amb una alegria desbordada davant dels delegats del partit que l’havien votat i del nou secretari general del PSOE, Pedro Sánchez, i la presidenta andalusa i queen-maker Susana Díaz. Ho havia aconseguit. L’intel·ligent i astut gran visir aconseguia ser faraó.
Iceta, sagaç, ha fet a Àngel Ros nou president del partit. Ros, en el mig del joc d’ambicions, sap que en les properes municipals baixarà en els resultats, no perquè ell vagi a la baixa, sinó perquè el seu partit hi va i Esquerra puja. Sap que sortir en un bon lloc de la foto l’ajudarà, mentre que si es posa en aventures alternatives potser queda com a tercera força a la capital del Segrià. Si manté l’alcaldia de Lleida, potser, quan toqui, podrà presentar-se com a candidat a president de la Generalitat (el seu somni obscur, com un trist Ricard III, pel qual s’ha venut quan ha fet falta). Però quan arribi el moment de parlar d’això també sonarà el nom de Núria Parlón, l’alcaldessa de Sta. Coloma de Gramenet que passa a ser la número dos del partit, i si, tal com es rumoreja, Maurici Lucena deixa el seu càrrec i acta, segurament també serà la portaveu de la formació.
Iceta, ha arrodonit la seva direcció amb canvis: amb Assumpta Escarp com a secretària d’Organització i amb joves promeses com Esther Niubó o Javi López, però també amb velles glòries com ell, com Antonio Balmón, Caterina Mieras o Joan Rangel…
1400caràcters 