Cameron, els missatgers i el missatge
David Cameron, primer ministre del Regne Unit, tenia motius per rumiar sobre el resultat de les eleccions europees: el triomf de l’UKIP va ser demolidor, l’any que ve té eleccions i des de fa mesos els sondejos van variant qui quedaria en primer lloc, els conservadors o els laboristes.
Per això Cameron ha remodelat en profunditat el seu executiu, fent-lo més conservador, euroescèptic i femení (passa a tenir sis ministres). Potser és a temps a recuperar votants que havien marxat cap a l’UKIP… Potser els recupera per aquí, però potser perd un cert percentatge de vot moderat…
El canvi més rellevant és el de William Hague, un dels conservadors de trajectòria més important (va ser líder del partit del 97 al 2001), que deixa el destacat ministeri d’Exteriors. En el seu lloc al capdavant de la Foreign Office ascendeix el fins ara ministre de Defensa, Philip Hammond (a la foto), que és partidari de deixar la Unió Europea si aquesta no els hi fa més concessions. Tota una declaració d’intencions. Es diu que l’euroescepticisme de Hague s’havia erosionat de tant passejar-se per Brussel·les…
Defensa, Justícia, Medi Ambient o Educació també canvien de cap, destacant especialment aquest darrer departament, del qual es treu a Michael Gove, el ministre més polèmic i radical. El seu lloc serà per Nicky Morgan, una dona. També una dona ocuparà el ministeri per Irlanda del Nord, Theresa Villiers, ni més ni menys que una descendent dels comtes de Clarendon. Aquest nou govern tory també és més aristocràtic.
1400caràcters 