Podem! Guanyem! Udolem!
Per Alfons Pich, historiador i assessor de comunicació centrat en l’impacte social de la tecnologia
De l’altermundisme de Seattle i Gènova al no a la guerra de l’Irak. De l’antibel·licisme dels primers dos mil al 15M i l’ocupació metafòrica de Wall Street. L’esquerra extra-parlamentària a escala mundial s’ha estat cercant a si mateixa des del tombant de segle, ja orfe de la falç i el martell, i aigualida per una social-democràcia i un euro-comunisme, que després de la caiguda del mur i el descobriment dels paradisos fiscals, ja no sabia a quin costat tenia el cor.
Si alguna cosa ha assumit aquesta esquerra que refusa l’arena política és el sincretisme, desenvolupant la capacitat de fusionar colors, unint ecologistes, pacifistes, feministes, indigenistes i una llarga llista de ‘istes’ que compartien el pànic a un món unilateral, il·lustrat en el malson del ‘Fi de la història’ narrat per Francis Fukuyama.
Així, professors de la Complutense, activistes anti-desnonaments i monges que qüestionen la industria farmacèutica són cares del mateix fenomen. Unes cares increpades per no participar al joc electoral, i que ara que ho fan, són difamades als mitjans pel gran corró de la política ibèrica.
Són molts, amb teories molt diferents, i han vist com un partit batejat amb el crit de guerra dels tifosi de la selecció italiana (Forza Italia) prenia el poder a mitjans dels noranta al país del costat. Aquí ve el què heu creat, els fills descreguts del final de la història.
1400caràcters 
#luvostruésamor