Setge al Parlament
Per Gemma Marcé, advocada economista
L’Audiència Nacional ha dictat sentència pels fets que van tenir lloc al Parlament el juny de 2011, i en ella s’absolt a 18 dels 19 acusats pels delictes contra les institucions de l’Estat, d’atemptat i d’associació il·lícita. L’altre imputat, autor de la pintada a l’esquena de Montserrat Tura, ha estat condemnat com a autor d’una falta de danys. Res més.
La primera part de la sentència examina aspectes processals per tal d’aclarir si els fets han estat suficientment provats; i l’Audiència considera que no és possible determinar la intervenció dels acusats per manca de proves.
Ara bé, sorprèn la segona part de la sentència. Hi destaca la interpretació progressista que l’Audiència fa de l’exercici dels drets fonamentaltals a la llibertat d’expressió i de reunió a l’afirmar que “[…] resulta obligat admetre cert excés en l’exercici de les llibertats d’expressió o manifestació si es vol dotar d’un mínim d’eficàcia la protesta i la crítica”. Tot i no fixar precedent, i esperant veure com el Tribunal Suprem resol el recurs que hi presentaran Parlament, Generalitat i Ministeri Fiscal, la resolució de l’Audiència genera certa inseguretat jurídica en vers quin ha de ser aquest “cert excés”. Poden uns manifestants entorpir el funcionament d’un parlament democràtic? Quina ha de ser la responsabilitat de les persones que provoquen aldarulls en una manifestació?…
I tot en la setmana que el govern ha aprovat el projecte de la involutiva llei de seguretat ciutadana… Aquest projecte de llei suprimeix faltes que es troben en l’ordre penal i les trasllada al dret administratiu, i atorga més potestat a la policia. Els magistrats de la sentència del setge al Parlament no sembla que hi estiguin d’acord…
1400caràcters 