Un govern pels belgues
El 27 de maig el rei Felip dels belgues encarregava a Bart de Wever, líder nacionalista flamenc, que comencés consultes per tal de formar govern, el més “ràpidament” possible; la darrera vegada, el 2010, va costar un any llarguíssim i el novell rei no es pot permetre tal desori. Això es donava després de la dimissió d’Elio di Rupo, primer ministre socialista való, pels mals resultats obtinguts en les legislatives del país (amb les recents eleccions europees), on la formació de De Wever va quedar primera. El monarca li entregava la responsabilitat de ser “informateur”, el càrrec belga del responsable d’una formació de govern. Un honor i un maldecap en un país en un atzucac polític constant.
El líder dels nacionalistes flamencs pensava en quatre socis viables per tal de donar estabilitat a un govern de centre-dreta: els liberals francòfons del Moviment Reformista (MR), el partit centrista francòfon CDH i el CD&V, el partit democristià flamenc (la formació dels exprimers ministres Herman van Rompuy o Yves Leterme). Pactar amb els socialistes francòfons, impossible. El MR i el CD&V ja s’hi veien però el CDH no hi va voler entrar. Així, un mes després, De Wever va haver de renunciar a la seva tasca i el monarca dels belgues va demanar al líder del MR, Charles Michel que provi de formar govern. Dissabte va parlar amb Di Rupo, com a primer ministre sortint, i ahir va començar la seva primera ronda de contactes, i precisament amb Bart de Wever. Que tingui sort!
1400caràcters 