La continuïtat de Napolitano
Els resultats de les eleccions europees i administratives han fixat l’estabilitat del govern italià de coalició, presidit per Matteo Renzi. Si prosperen les reformes (ni que sigui la meitat de les que arriba a prometre el primer ministre…) durant el que queda d’any (presidència de torn de la Unió inclosa) potser aleshores en una reunió tranquil·la al palau del Quirinal es farà un pacte per convocar eleccions generals durant el 2015 o a principis del 16, i es podria procedir a la dimissió de Giorgio Napolitano i a la recerca d’un successor en la presidència de la República, potser a la primavera del 2015. Potser tot això ja està pactat i no ho sabem…
Amb la major part del suport territorial a favor i amb les majories actuals de les dues càmeres es podria avançar per consensuar un nom. El futur de després d’unes eleccions italianes sempre és incert. Tot en ordre ara que la política italiana avança.
El qui? Difícil de predir. El motiu bàsic pel qual Napolitano va “haver de” repetir en la presidència (ell no volia) va ser la dificultat de trobar un nom idoni i inclusiu.
Els exprimers ministres Giuliano Amato, Romano Prodi i Massimo d’Alema s’allunyen del lloc. El mandat de Mario Draghi al Banc Central Eueopeu va per llarg i és tota una potència a Europa que no val la pena perdre. Mario Monti ja no surt en les llistes. I pugen a les travesses els noms dels exdirigents demòcrates Pierluigi Bersani, Walter Veltroni i Piero Fassino, sobretot aquests dos darrers.