Colòmbia i els objectius comuns
El president de Colòmbia, Juan Manuel Santos, va aconseguir sortir reelegit el passat diumenge 15 en una segona ronda electoral difícil, després que el candidat Óscar Zuluaga el guanyés per poc en la primera. Santos (centre-dreta) va guanyar amb un 51%, davant d’un poderós 45% de Zuluaga (dreta-dreta), que lligarà al president en la seva gestió política de govern, obligant-lo a buscar pactes. Uns pactes que hauran de ser amb l’esquerra sí o sí. Una esquerra que li ha donat suport en la segona ronda, per no donar la victòria a Zuluaga, partidari d’aturar el procés de pau amb les FARC; punt bàsic de la campanya electoral, que va girar al voltant de donar suport al procés de pau iniciat pel president o frenar-lo i posar-hi límits, com ha volgut l’uribisme, la branca del candidat Zuluaga.
El president Santos ha vist com la seva política ha anat girant davant de l’objectiu de buscar la pau al seu país. Ministre dels expresidents Gaviria, Pastrana i Uribe, va succeir aquest darrer en la presidència de la nació, però aviat va moderar les seves formes agrestes que passaven pel conflicte armat amb les guerrilles. Santos va trencar amb el seu mentor i va canviar el paradigma polític colombià que en aquestes eleccions es va figurar en dos bàndols, un a favor de la pau i l’altre més o menys en contra. L’esquerra del país va donar suport a l’antic enemic Santos, unificant forces per un potent i clar objectiu comú: la pau. Els objectius comuns fan forta la política.
1400caràcters 