Tot esperant Sarkozy…
L’altre dia la seva mediàtica esposa va actuar al festival estival del Palau de Pedralbes de Barcelona. Ell no hi va faltar. El van aplaudir com si fos ell l’artista.
Nicolas Sarkozy és l’home esperat de la política francesa. Se’l segueix esperant, amb confusió i en un mar de dubtes, però esperant. Segurament la seva trajectòria política no remuntarà si es van tancant els casos judicials que l’impliquen i li piquen amb la massa de la justícia al nas. I el seu partit necessita un liderat net i brillant, amb potència i capacitat aglutinadora. Sarkozy, si decidís tornar, potser ni tindria el suport de part de l’UMP. Però com a mínim se l’espera perquè aclareixi que no es tornarà a presentar, o ni que sigui per senyalar amb el dit a un successor…
Actualment, i després del fracàs del líder Copé, l’UMP és liderada provisionalment pel triumvirat d’experts, els exprimers ministres Raffarin, Juppé i Fillon; una fórmula que no és sostinguda ni per tot el propi partit, tot i recollir diferents sectors d’aquest. S’ha escollit també a l’exministre Luc Chatel (a la dreta de la foto), com a mesura cautelar, per ser secretari general representatiu.
I a tot això, l’exministre i exsecretari general del partit Xavier Bertrand ja s’ha posicionat per liderar la formació cap a la propera contesa presidencial. També està clar que apareixerà en unes primàries François Fillon; i ara s’hi ha sumat l’alcalde de Niça, Christian Estrosi, també exministre i dirigent del partit.
No tardi en aclarir-se Monsieur Sarkozy…