Post-Duran Lleida
Davant els resultats de les europees de CiU i a un any vista de les properes municipals, començaria a ser l’hora de l’adéu de Duran Lleida, que hom i ell mateix donem per fet que no es tornarà a presentar a les generals.
Duran Lleida és un problema per a CiU, tanmateix cal remarcar que és un d’ells, no és l’únic. Però, això sí, per imatge i per línia política, ara mateix, i ja fa temps, el líder d’Unió fa més nosa que servei.
Durant l’estiu a poder ser, Unió Democràtica hauria de començar un procés tranquil de relleu, pel qual Duran deixi la primera plana (difícilment deixarà de manar dins del seu partit). El seu lloc a Madrid el podria ocupar interinament, i més que merescudament, Josep Sánchez Llibre. I per parlar de les properes eleccions generals espanyoles ja hi som a temps…
Pel que fa a la seva successió al capdavant del partit hi ha un nom que ja comença a deixar de ser travessa per ser simplement futurible, i aquest és el conseller Ramon Espadaler, fidelíssim de Duran però alhora un perfil centrat i d’entesa amb CDC, un home de país. Ell podria ser el seu successor, mantenint a banda i banda a Joana Ortega i a Josep M. Pelegrí, o fent algun canvi; entre els quals caldria considerar la jubilació de la presidenta De Gispert. Si es recol·loquessin així les peces, Ortega podria passar a ser presidenta del Parlament i Espadaler vicepresident del govern, alhora que Pelegrí podria assumir una cartera de més pes, com la que deixaria Espadaler, d’Interior.