L’èxit de Renzi
El mapa de les eleccions europees i administratives va deixar Itàlia tenyida gairebé del tot del vermell del Partit Demòcrata de Matteo Renzi: van quedar com a primera força gairebé en tot el territori, i on no, de segona. Les presidències de les regions del Piemont i dels Abruzzos seran del PD i les alcaldies d’un reguitzell de ciutats importants també, entre elles l’alcaldia de Florència que Renzi ha deixat. El resultat del partit en les europees és dels més clamorosament positius d’Europa. El primer ministre vola a Brussel·les a moure fitxa pel futur ordre de poder a la Unió. La seva opinió comptarà i força.
Beppe Grillo calla; després de parlar massa, confiat com estava d’empatar, com a mínim, en el primer lloc amb el centre-esquerra. Qui sí ha aixecat la veu són alguns representants polítics del moviment, que demanen reflexió.
A Forza Italia també sorgeixen les veus dissonants demanant primàries per la successió del líder. I no és d’estranyar que n’hi sorgeixin a l’antiga placa tectònica que era el Berlusconisme, ja que han passat a ser tercera força política. Berlusconi (com Grillo) no escolta veus dissidents i insisteix, tanmateix, que ell segueix sent el líder del seu partit; i que no cal parlar tant dels seus fills com a possibles successors. També es mostra a favor de sumar amb la Lliga Nord, que millora resultats. Viratge a la dreta… Ell sabrà… Renzi, per ara, es queda tot el centre polític, és a dir, amb la victòria.
1400caràcters 