El PSOE busca líder
El final tardà, esperat i previst de Rubalcaba finalment ha arribat. Als socialistes espanyols els hi ha fet falta una altra clatellada electoral per adonar-se que un canvi és necessari. Un canvi d’idees i de persones.I no els hi val a badar, perquè l’escletxa per la dreta del partit es fa grossa amb UPyD i per l’escletxa de l’esquerra ja hi passa un autocar que hi porta a Izquierda Unida i a ‘Podem’.
I quan el mort encara és calent, tots els nebots han corregut a per l’herència, potser pensant més en personalismes que en aquest gir realment necessari:
L’exministra Carme Chacón tenia ganes que arribés aquest moment. Ho va tenir a tocar i ara vol guanyar. A Eduardo Madina li falta carisma i trajectòria però encaixa com a dirigent de partit. Podria començar per intentar ser el nou líder socialista basc, ara que l’exlehendakari López deixa el lloc vacant. No és precisament un Matteo Renzi, tot i que ara aixequi la veu contra un partit que ja sembla que coroni a Susana Díaz. La presidenta andalusa sembla que no es conformaria en ser la queen-maker i el PSOE li posarà fàcil perquè el que els hi passa és que davant dels seus bons resultats, la seva torrencial energia i que Felipe González l’apadrina (i González encara és molt González…) veuen a Díaz com una redemptora i s’agafen a ella, encara que sigui un clau roent.
Després que Rubalcaba anunciés que plegava, Patxi López va fer el mateix amb la direcció de la sucursal basca; no obstant, perd força en la carrera successòria. Potser seria l’ideal número dos d’un projecte de partit; com amb Chacón, és valorable el seu millor cursus honorum, que li dóna punts, cosa que a d’altres no.
El diputat Pedro Sánchez, el més desconegut de tots els possibles candidats, no ho té gens fàcil. Tanmateix és el més fresc i qui parla més de regeneració autèntica de persones i projecte.
1400caràcters 