La nova oposició francesa
Amb uns resultats impactants que l’impulsen, Marine Le Pen és la nova cap de l’oposició de França a l’ombra. I més amb la dimissió de Jean-François Copé, líder dels conservadors de l’UMP, pels mals resultats a les europees, per la seva posició fluixa en el partit i pels escàndols que arrossega, bàsicament el Cas Bygmalion. Un cas de malversació que no garanteix un futur amb Sarkozy de candidat altra vegada. Podria aparèixer com a redemptor, però l’opció regenerativa en front del sota zero d’Hollande podria ser clau.
Raffarin, Juppé i Fillon, tres exprimers ministres, ocuparan la regència del partit com un triumvirat de savis experts. Tan Juppé (el més ben valorat) com Fillon són futuribles líders, i aquest segon és l’arxienemic de Copé, després que li prengués la secretaria general del partit per una esgarrapada de vots; però Fillon té tan poc o menys carisma que Hollande.
Passat l’estiu d’interregne per presentar credencials i posar les coses a lloc, veient com avança el govern Valls (ja s’ha vist obligat a anunciar una baixada d’impostos) i els crits que va fent Marine Le Pen, aleshores els conservadors canviaran la copa del arbre símbol del seu partit.
Els socialistes, mentrestant, pairan la dolorosa derrota però seguiran governant: al cap i a la fi el govern només té quatre dies i convocar eleccions legislatives anticipades seria un suïcidi polític per ells però també per l’ordre de la nació, pel qual l’UMP tampoc hi ha insistit, i més en la seva situació.
1400caràcters 