Perdedors
El PP va quedar en primera posició, però perdent fins a 8 eurodiputats, un resultat que no els va permetre sortir al balcó de Gènova però que donarà garanties a l’impassible Rajoy per anar fent.
El PSOE tindrà 9 eurodiputats menys que en les europees del 2009 i les seves xifres percentuals devastadores de part dels que serien els capdavanters de l’oposició han portat a accelerar una mica les coses i ahir Rubalcaba va donar el pas que ja feia temps que hauria d’haver fet, començar a plegar.
Izquierda Unida va millorar resultats, passant de 2 a 6 representants europeus; un resultat però, que no hauria de ser símbol d’alegria per ells, pel fet que els que van quedar per darrere d’ells, Podem, ho van aconseguir en part a costa seva. Sense Podem i amb uns dirigents i unes idees actualitzades, Izquierda Unida possiblement hagués pogut tenir fins a 8 o 9 diputats europeus. I el mateix li va passar a UPyD, que ja no és un partit petit, i que hauria pogut treure 5 o 6 eurodiputats, o 7 o 8 si entenguessin que poden anar junts amb Ciudadanos, que aconsegueixen 2 seients s Brussel·les. Ja no són sols en la lluita contra el bipartidisme i hauran de lluitar contra un grup encara més allunyat que ells de la classe política.
CiU, tot quedant segona i malgrat mantenir els seus dos eurodiputats, també va perdre, davant d’una ERC que fa el cim per primera vegada a Catalunya des de la Segona República.
1400caràcters 