‘Monago Unchained’
Des que va fer soroll durant la campanya electoral que el va dur al poder a la comunitat extremenya i des que l’ocupa, José Antonio Monago no ha deixat de donar la nota, ja sigui amb declaracions altisonants o amb atacs i contradiccions per diestro y siniestro. La seva retòrica contra al nacionalisme català a Extremadura li val molts vots, però des d’un punt de vista merament objectiu ultrapassa allò que n’anomenem “correcció política”, però el PP no reacciona; però com ha de reaccionar si hi ha dirigents socialistes que diuen paraules igual de gruixudes i ningú es mou al PSOE?…
Monago no és de la vena ni de Cospedal ni de Sáenz de Santamaría, ell és un “verso suelto”, és “un contra tots”: contra la llei de l’avortament del govern central per la qual s’ha obert a pactar amb el PSOE, contra certes matemàtiques del ministre Montoro, contra els presidents de Múrcia, Balears i la Comunitat Valenciana per voler fer la seva pel que fa a la hisenda; contra bascos, contra andalusos… i contra Catalunya, clar, sobretot contra Catalunya.
Tanta projecció no és pròpia d’aquell que es conforma amb ser simplement president autonòmic. Potser per un temps sí, però ell, ben assessorat, va sembrant, ben assessorat.
Per ara, segueix endavant, malgrat l’intentona socialista frustrada i ridícula de tombar-lo, que ha servit bàsicament per subratllar l’estupidesa dels dirigents d’Izquierda Unida a la comunitat, que ja poden preparar la cicuta per les properes eleccions autonòmiques.
1400caràcters 