L’alternança del Canal
El 4 de maig Panamà va escollir president, acabant amb el quinquenni de Ricardo Martinelli, que d’italià no només en té el cognom, també alguna cosa de les formes polítiques de Berlusconi: el perfil autoritari (Martinelli massa), fer del país la seva empresa (és l’amo d’una gran cadena de supermercats; com si a Espanya fos president l’amo de Mercadona) i la seva voluntat de perpetuar-se: no podia presentar-se a la reelecció per mandat constitucional, va col·locar de successor un pupil fidel, el ministre José Domingo Arias, i de candidata a vicepresidenta la seva esposa. Com que la situació econòmica del país és la de més creixement d’Amèrica Llatina, els sondejos auguraven continuïtat al model Martinelli en el seu successor, però al final les urnes van sorprendre.
Amb una bona campanya electoral amb un model continuista liberal, però alhora un model trencador i opositor, Juan Carlos Varela (a la foto), fins ara vicepresident enemistat amb el president i líder del partit conservador nacionalista (conegut com ‘Arnulfista’, pel seu fundador: Arnulfo Arias), va obtenir una victòria electoral que el farà president de la nació. Una victòria que ratifica que els panamenys segueixen optant per la sana alternança política que es repeteix al país des que va començar l’etapa democràtica de després del règim del general Noriega. De fet, el govern Martinelli va ser una excepció d’una dreta diferent al país, amb una coalició amb els “arnulfistes” que ara Valera torna a encapçalar.
1400caràcters 