Liberals, amb el cul a l’aire
La tàctica del nu, ja vista en altres ocasions per reclamar l’atenció, i quedant-nos per exemple simplement amb l’iniciàtic Albert Rivera de Ciutadans, va ser la manera amb la qual una colla de membres de les joventuts del partit liberal alemany van voler ser enfocats fa uns mesos després del mal resultat del seu partit en les eleccions generals; passant de ser el partit soci de govern a quedar en un lloc ínfim. Uns liderats inestables, crisis internes i una pèssima posició de partners de govern els han dut fins a quedar amb el cul a l’aire. El líder de les joventuts liberals, Konstantin Kuhle, deia que s’havien quedat nus com a partit, però que seguien endavant.
El panorama general dels liberals a Europa no és gaire diferent; començant per l’actualitat de la carrera electoral europea, en la qual el candidat liberal, l’exprimer ministre belga Guy Verhofstadt, ha quedat relegat a un paper secundari, en la cursa a dos entre el socialdemòcrata Schulz i el conservador Juncker.
L’altre país on “destaquen” és al Regne Unit, on els liberal-demòcrates són els socis del govern conservador, uns socis que en els sondejos s’encaminen a caure pel mateix precipici que els seus cosins germànics, bàsicament per la postura inútil del seu líder, Nick Clegg.
I Espanya no té més liberals que alguna veu que ressona en el PP (com Esperanza Aguirre) o Convergència en la seva treballada entesa europea; mentre que Unió forma part de la família conservadora europea, al costat del PP.
1400caràcters 