Perdre els feus
El dia de la Comunitat de Madrid, la setmana passada, va servir perquè es destapessin uns amargs sondejos pel Partit Popular de la comunitat i de la capital. I tan a la regió central com al feu valencià, ressonen les campanes.
Tan en la regió com en la ciutat de Madrid el PP perdria la majoria, donant pas a una possible majoria d’esquerres. Els somriures festius d’Ignacio González i Ana Botella es van estroncar. Els seus liderats pengen d’un fil. Mariano “l’Immòbil” potser no els tocarà, però se’ls hi acaba l’oxigen. L’oposició avança a pas lent, però avança, incrementant percentualment tan els socialistes com Izquierda Unida i UPyD, que pugen exponencialment. UPyD amb l’orgull afegit, que li proporcionava el sondeig, de potser algun dia ser decisiu a la regió.
Així mateix, amb una oposició que accelera, els populars valencians s’encaren a la derrota en vista de les properes autonòmiques. Treure al president Alberto Fabra de candidat no seria de l’estil ni del grat de Rajoy, a part de ser una traïció a un home que ha fet el que ha convingut amb la comunitat, seguint les ordres de dalt. A València es jugaran la carta Fabra, encara que sigui un trumfo complicat o que sigui per cremar-la del tot. Que l’alternativa sigui un tripartit d’esquerres encara els dóna aire… Però l’oasi de grans majories absolutes s’ha acabat: el PP valencià ho ha cremat tot, com les rodes dels cotxes de la Fórmula 1, com la pell dels jubilats els estius a Benidorm, com cremen les Falles per Sant Josep.
1400caràcters 