Valls & Renzi
L’elecció de Manuel Valls com a primer ministre de França m’ha fet pensar en el govern italià de Matteo Renzi.
Per què Valls i el seu govern em recorden Renzi? Doncs per la seva posició de relleu generacional, per la seva compartida ambició de poder, perquè ambdós eren alcaldes, per la seva vibrant i moderna oratòria política i perquè els dos són figures molt heterodoxes dins dels seus partits socialistes, classificats per molts a la dreta de l’esquerra; fins al punt que Berlusconi voldria apadrinar a Renzi i Sarkozy va voler fitxar a Valls. Tan l’un com l’altre s’han proposat (els han proposat) ser un revulsiu per l’activitat governamental del seu país: Renzi substitueix a l’inoperant govern Letta i Valls al hieràtic i desencertat govern Ayrault, i ambdós premiers ho fan en mig d’una voràgine política. Els dos parlen de reformes estructurals i d’una estimulació diferent de l’economia. Els seus executius estan conformats per ministres que provenen dels anteriors governs, tenen menys membres (en els dos països estan acostumats a xifres de ministres desmesurades) i busquen perfils més rodons i potents. Royal, Fabius, Sapin, Montebourg o Le Drian: qualsevol d’ells podria ser primer ministre (Fabius ja ho va ser, i Royal candidata presidencial!).
Tan Valls com Renzi desperten amors i odis, ja sigui dins els seus propis partits, ja sigui entre la població. Els sondejos diuen que són els polítics més populars dels seus països. Renzi seria l’únic polític que guanyaria les eleccions a Itàlia (se’n vol assegurar “reformant Itàlia” des del govern), encara que fos contra Berlusconi; mentre que Valls també sembla que podria amb el mateix Sarkozy. Els dos es posaran en una primera prova en els propers comicis europeus.
1400caràcters 