El desert de la dreta francesa

La dreta francesa travessa un desert ple de cactus i en la foscor de la nit: François Hollande a l’Elisi, malgrat tot; un líder del partit, Jean-François Copé, molt contestat per propis i estranys i acusat de desviar fons de partit; unes eleccions municipals i europees on s’encaminen a perdre molt terreny, conquerit per l’ultra-dreta de Le Pen; i un líder carismàtic a l’ombra amb ànsies de tornar, Nicolas Sarkozy, que potser no ho podrà fer…

La popularitat de Sarkozy segueix sent elevada i molts francesos no dubten gens que ell portava millor el timó de govern que Hollande, però la justícia acorrala l’expresident amb fins a sis casos judicials i l’escàndol de les gravacions del seu ex-assessor Patrick Buisson tampoc l’ajuden, així com tampoc que també siguin investigats judicialment els seus homes de més confiança. La veritat és que la figura de Sarkozy s’ha berlusconitzat molt i hi ha molts dubtes de que pugui tornar a ser candidat algun dia, i més que sigui el potent candidat necessari per frenar el gran ascens previst del Front Nacional. Què aconsellaria a l’UMP si jo fos el seu assessor polític en cap? Doncs apostar interinament per l’experimentat i ben valorat Alain Juppé com a líder i buscar un líder carismàtic, impecable, de centre-dreta i potent de nova fornada per tal de fer fora a la propera legislatura a Hollande de la presidència. Alguns noms: Wauquiez, Kosciusko-Morizet, Le Maire o Baroin. O això o tirar d’una candidatura presidencial estel·lar: Christine Lagarde.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s