Juncker
Jean-Claude Juncker serà el candidat dels democristians europeus a la presidència de la Comissió Europea. Ell és l’escollit del Partit Popular Europeu, després de descartat al francès Michel Barnier, actual vicepresident de la Comissió. Ell, Juncker, després de ser primer ministre de Luxemburg durant 18 anys, i després de ser el primer president de l’Eurogrup i durant 8 anys el seu president. El PPE presenta pura renovació per al cor d’Europa, vaja!… Renovació i pulcritud. Presenten un home omnipresent de la política europea al llarg dels darrers 20 anys! Un home que va haver de dimitir de primer ministre del seu petit país per un escàndol d’espionatge. Tot un degà de la política europea, i de la política europea predominant, la que ha fixat al llarg d’aquests anys el discurs econòmic de la Unió: el discurs dels “ajustos”… No sé si viuen en un món a part, són cecs o simplement el consideren ideal pel seu gran bagatge… És que això ho és tot?… A vegades Angela Merkel no em sembla tan bona política; o és que simplement li posa fàcil a Martin Schulz, el candidat socialdemòcrata sí, però alemany al cap i a la fi… Barnier tampoc em semblava en candidat ideal, però Juncker?!… Per favor! És com una escena més d’immobilisme ‘popular’ espanyol, però en aquest cas a escala europea.
Ho diré ben clar i prenent partit: espero que el proper president de la Comissió sigui Martin Schulz i que el senyor Juncker s’hagi de jubilar en algun alt càrrec d’un banc luxemburguès.
1400caràcters 