La voràgine, els arbres i el bosc
Democràcia. Quina paraula i com s’omple la boca al dir-la. Ucraïna, Veneçuela, Egipte. Tornem-ho a dir: Democràcia… L’actualitat política internacional ens posa en entredit, ens fa dubtar de la nostra visió del món. La voràgine política, les revoltes, la potència de Twitter, les ganes de canvi… Ha estat correcte deposar un primer ministre electe a Ucraïna per la voluntat d’una revolta? Donem suport als opositors del govern veneçolà de Maduro simplement perquè el Chavisme ha embogit? El cop d’Estat a Egipte va ser positiu perquè va treure els Germans Musulmans del poder?… En quins pilars ens agafem?… Aplaudim la revolució de Maidan? Aplaudirem que Yulia Timoshenko (a la presó per corrupció) torni al poder? Els seus números dos i tres ja són president i primer ministre interins d’Ucraïna… L’estil de Timoshenko no serà el d’un Kirchnerisme Est-europeu? I Crimea? Ah Europa i les teves fronteres!
Mentrestant, el govern interí egipci dimiteix amb l’excusa de les protestes civils, i ho fa perquè ja està tot llest per les eleccions en les quals el coronat mariscal Al-Sisi arribarà al poder. Un militar de rais altra vegada, però amb el gran suport popular: un líder fort batejat per les urnes amb la sang vessada al Nil després d’una primavera estranya que aviat va ser un llarg hivern. La legitimitat de tot plegat és tan dubtosa com l’ímpetu revolucionari del veneçolà Leopoldo López o com Timoshenko governant Ucraïna a l’ombra de nou.
Ai làs, els arbres i el bosc!
1400caràcters 