“The Sorayos”
La nominació de Juan Manuel Moreno com a nou líder dels populars andalusos ha fet que al llarg d’aquests dies s’hagi parlat molt els “sorayos”. Qui són aquests? Doncs majoritàriament polítics d’uns 40 anys curts o llargs, membres del cos d’advocats de l’Estat, amb currículums acadèmics dels quals presumir en Universitats que no tots els pares poden pagar, i que parlen anglès sobradament (després de viatges i d’estades a colleges d’estiu de prou nivell en la seva primera joventut). Se’ls anomena així perquè encaixen amb la fornada impulsada per la vicepresidenta Soraya Sáenz de Santamaría, autèntic motor i bastió del govern Rajoy (un home d’altres temps). Ella mana i els col·loca.
Moreno, nou líder del PP andalús i futur contrincant de la tot-terreny Susana Díaz, amb aires de responsable però també de jove Manolo Escobar, és un “sorayo” que ha tocat amunt, després de ser secretari d’Estat de Serveis Socials i Igualtat.
Altres “sorayos” ben col·locats: la mateixa ministra de Treball, Fátima Báñez; Leopoldo González Echenique, president de Radio i Televisió Espanyola; els germans Alberto i Álvaro Nadal, secretari d’Estat d’Energia el primer i cap de l’Oficina Econòmica del govern el segon (hi ha qui ja el situa de relleu de Montoro…); José María Lassalle, secretari d’Estat de Cultura (potser substitut de Wert algun dia…); José Luis Ayllón, secretari de Relacions amb les Corts; o la cúpula íntegra del PP basc, totalment ‘des-MayorOrejitzada’ i amb Arantza Quiroga al capdavant.
1400caràcters 