El múscul del SPD
A Alemanya governa Angela Merkel: això ja és gairebé una sentència. Tanmateix, el govern de coalició del gran estat es modula amb la pressió dels socis socialdemòcrates. Els ministres socialdemòcrates es van posar les piles des del minut 1, activant la seva tasca política i demostrant múscul com a socis, exercint plenament, contrastant i actuant, a diferència d’altres governs de coalició, on els socis es deixen endur per les polítiques del partit majoritari.
En la seva tasca executiva han aconseguit reduir l’edat de jubilació en alguns casos, un salari mínim interprofessional, el tancament de la carpeta de pujades d’impostos, i millores en prestacions i pensions. Ep! I passos cap a la “transició energètica”! No és pas poca cosa. Molta feina amb el segell del SPD, feina de la ministra de Treball, Andrea Nahles; de Barbara Hendricks, ministra de Medi Ambient; de Manuela Schwesig, ministra de Família; i de Sigmar Gabriel, líder del SPD, potentíssim vicecanceller-superministre. I amb aquestes, Frank-Walter Steinmeier, el ministre socialdemòcrata d’Exteriors, ja és més popular que Merkel. I sí, clar, el SPD puja uns punts en els sondejos… Pot ben ser que Martin Schulz tingui un bon coixí de vots del seu país el proper 25 de maig.
L’única nota de color del bàndol democristià, que té 8 carteres entre la CDU i la potent sòcia CSU bavaresa, ve de part de la primera dona que ocupa el ministeri de Defensa (com a Itàlia ara): Ursula von der Leyen, que guanya punts per succeir a Merkel.
1400caràcters 