El govern Renzi
Matteo Renzi ahir va fer sonar per primera vegada la campaneta que indica l’inici de les sessions del consell de ministres italià: n’és el president. Un inexpressiu Enrico Letta li acabava de traspassar, després que ell i el seu nou executiu acabessin de jurar els seus càrrecs al palau del Quirinal, davant del president Napolitano. Renzi, tot i el cerimonial àulic, estava tranquil, espontani i amb bona sintonia amb tots els ministres escollits.
Gairebé com si indiqués que el seu perfil és diferent, l’escollit per Napoltano, que no per Renzi, per portar el volant de l’economia del país, Pier Carlo Padoan, no pot assistir a l’acte perquè està viatjant cap a Itàlia, tornant de Sydney, on era per un acte al que assistia com a vicepresident de l’OCSE. Sí, un tecnòcrata social-demòcrata pel ministeri econòmic.
Els altres, la majoria, cares noves. Tret de Dario Franceschini, ex-líder del partit, un democristià adaptable als governs que farà de ministre de Cultura. Hi ha 3 ministres del Nou Centre Dreta, amb Angelino Alfano al capdavant, que ja no és viceprimer ministre, però que manté la cartera d’Interior. La ministra d’Ensenyament i el de Medi Ambient provenen del centre de Mario Monti i de l’antiga Unió de Centre. I un equip de outsiders i de joves promeses del PD completen la llista de 16 ministres: més joves que mai, i paritari per primera vegada. Amb la primera dona que ocupa el ministeri de Defensa i amb una ministra de la Simplificació de l’Administració que va jurar el càrrec embarassada de 8 mesos.
In bocca al lupo!
1400caràcters 