Estratègia: tombar la reina
L’endemà de la publicació de les fotografies que revelaven la infidelitat de François Hollande ja vaig dir que tot plegat feian olor a assessors polítics… M’imagino una conversa a l’Elisi entre el president i els seus homes de confiança. En plena crisi per la seva imatge pública, amb una caiguda en picat de la seva popularitat, amb la gent al carrer en contra de totes les mesures del govern… Hollande devia fer un comentari molt breu en referència a que la seva situació amb Valérie Trierweiler tampoc era bona (els allí reunits ja sabien de l’aventura amb Julie Gayet, clar). I la bombeta es va encendre! Per què no dinamitar-ho tot?! Una explosió que faci de cortina de fum, distreure França i el món sencer amb una història pel·liculera d’un president, la seva amant i la parella amb taquicàrdia… I alhora col·locar pel mig un conjunt de reformes econòmiques de caire neoliberal (l’autèntica traïció d’Hollande als francesos), i després anunciar la separació de la parella, just al cap de quinze dies d’aparèixer les fotos del president en moto sortint del pis de l’atractiva actriu… Pura estratègia d’escacs: tombar la reina, però el rei avança. Que el món sencer parli de la salsa rosa, que qui dia passa any empeny, i la manca de ‘política’ del govern Hollande queda dissimulada, alhora que s’aplaça un temps més l’esperadíssima reforma de l’executiu (amb un primer ministre Ayrault sota mínims).
1400caràcters 