Si jo fos assessor d’Hollande…
Mentre a França els mitjans estan expectants d’una esperada remodelació de l’executiu, que fulmini al primer ministre Ayrault i mogui algunes cadires… PAM! unes fotografies destapen una possible relació secreta del president Hollande amb l’actiu Julie Layet… De pel·lícula: el president agafa una moto i es dirigeix a passar la nit amb la seva amant jove i bella, deixant la seva parella, Valérie Trierweiler, dormint a l’Elisi…
Debats sobre la privacitat de les persones, rumorologies diverses, anàlisis de les personalitats d’Hollande, de Ségolène Royal i sobre Madame Trierweiler… I el comentari “Au, ja ho tindríem”. Giscard d’Estaing i els seus affaires dissoluts, la vida paral·lela de François Mitterrand, les amants secretes de Monsieur Chirac, Carla Bruni per Sarkozy… només faltava ell. Hollande, el “president normal”, que de tan normal resulta avorrit, decebedor i molt impopular.
I amb tot això: voilà! La distracció. Les càmeres enfoquen la xafarderia, desenfocant el fail del govern i el bluff del mateix president. Potser no és veritat, però és una bona estratègia. Doncs sí; si jo fos assessor d’Hollande no hauria dubtat d’empènyer el president al llit de l’actriu: perquè sembli “un home”, un home actiu, perquè transmeti potència, perquè sembli un president de França comme il faut. Perquè els presidents de França “com Déu mana” tenen una Madame de Pompadour que els ajuda a relaxar-se… Tot sigui per la imatge de “Monsieur le Président”.
1400caràcters 