Renzi decideix
El nou secretari general del Partit Demòcrata italià i alcalde de Florència, Matteo Renzi, és l’home del moment en la política italiana. Fins ara deien que era el futur del partit, ara ja n’és el present i és ell qui marca l’agenda política. Ell com a representant d’un partit que per primera vegada sembla ordenat i encaminat a governar.
Renzi fa política activa. Vol canvis i vol donar sentit a l’actual govern. Si no fa res, no en tindrà. I les prioritats són la llei electoral, els ajustos de la reforma laboral i la reducció de despeses administratives de l’estat.
Al premier Enrico Letta no el qüestiona ningú, però no aixeca gaire la veu i el president Napolitano es manté en segon pla. Cal actuar i arromangar-se. Es parla de fer canvis al govern. Ministres designats pel berlusconisme, ja fora del pacte de govern, podrien perdre el seu seient al gabinet. Canviar el ministre d’Economia és una opció, criticat i proper a la dreta; i l’exmembre del Banc Central Europeu, Lorenzo Bini Smaghi, ja va sonar en el seu moment… El ministre Graziano Delrio, proper a Renzi, podria ocupar un ministeri més important; i l’antecessor de Renzi en el càrrec de secretari general del PD, Guglielmo Epifani, sona com a ministre de Treball.
Angelino Alfano no pot reclamar massa ni fer escarafalls. Pot estar més que content. Sap que qui té el potencial polític ara és Renzi i el PD. D’haver-hi eleccions avui ningú sap què passaria amb la seva formació, el Nou Centre-Dreta. Segurament seria residual.