El mur
El Partit Popular és un mur alt i infranquejable. Un mur que és el poder obtingut en el darrer cicle electoral estatal, que li va donar el govern central amb majoria, la clau de totes les altes institucions de l’estat i li va donar el poder a la majoria de comunitats autònomes.
És un mur on no hi creix l’heura verda. És un mur de pedra seca i dura. Pedra d’un mur de marge, pedra d’un castell romànic de la vella Castella. Un mur intractable i ensenyorit, que es sap amo i senyor del seu interior i capacitat per imposar al que hi passi fora.
El mur és tan fort i s’ho creu tant, que el qui el lidera és creu que sense fer res també està fent quelcom. Rajoy, l’impassible i taciturn fumador de puros. Ell no mou un dit. Resisteix i persisteix rere el mur.
És el mur de les reformes en justícia, educació i seguretat. Un mur contra la mateixa ciutadania que li va donar la majoria absoluta al PP, i per tan la que va aixecar el mur amb els seus vots. I ara, des de dalt del camí de ronda del mur, el govern central se sent lliure de fer el que cregui, i si el que creu és que hem de retrocedir fins als temps del blanc i el negre en drets socials… I per si el mur no es prou fort, el ministre de l’Interior posarà un cordó de seguretat al seu voltant, amb multes impensables per queixar-s’hi al davant. Aleshores totes les queixes seran des dels comptes de Twitter?… Quan tardarà el Gran Mur a voler alçar parets als immensos camps de la xarxa?… Posar tanques als camps…
1400caràcters 