El torn de Matteo Renzi
L’alcalde de Florència, Matteo Renzi, ha estat escollit com a nou secretari general del Partit Demòcrata italià amb gairebé un 70% dels vots de les primàries obertes. Descartats queden Gianni Cuperlo, un home moderat de l’aparell del partit, i Giuseppe Civati, una cara jove, d’esquerres i de canvi.
Un 70% és més del que molts s’esperaven, inclús potser el mateix Renzi, i amb aquest suport difícilment se li pot amargar el lideratge de la formació. Moltes velles veus del partit, sempre llestes per contrariar, faran bé de callar. Començant per l’exprimer ministre Massimo d’Alema. Pel bé del partit s’ha de donar pas a una nova fornada, amb una mitjana d’edat de 40 anys i amb molta presència femenina, i no cremada pels jocs i trabucades del partit. Cal tot un revulsiu, i aquest ja és el loquaç Matteo Renzi.
A Itàlia hi ha molt per fer. Amb l’expulsió del Senat de Berlusconi i amb l’elecció de Renzi com a cap del PD, cal començar de nou. El govern d’Enrico Letta pot durar un any més a molt estirar. Itàlia s’ha d’estabilitzar, i els seus partits resituar a la línia de sortida. Sense Berlusconi… Han de vindre reformes polítiques importants de part del govern d’entesa actual (al qual Renzi dóna suport, si funciona). Si no hi ha resolucions, s’ha d’anar a unes eleccions, i aleshores veurem què passa amb Letta, amb el Berlusconisme, i amb el Nou Centre Dreta d’Angelino Alfano i companyia… I amb Renzi.
1400caràcters 