L’efecte ‘The Newsroom’
(article especial de gairebé el doble de caràcters!)
En una entrevista li preguntaven al famós guionista, dramaturg i productor Aaron Sorkin quin polític contemporani americà troba especialment interessant en la vessant dramàtica per una ficció. La seva resposta va ser: “Altres diran Hillary Clinton, però jo et diria Chris Christie. Ell tindrà una agulla difícil d’enfilar en els pròxims anys.”
El creador de The West Wing apostava per un governador republicà, un polític afable i de tarannà potent però moderat, que és el reelegit governador de l’estat de Nova Jersey, Chris Christie. Un personatge criticat i ‘humoritzat’ als Estats Units pel seu sobrepès… fins la darrera portada de la revista Time, que porta per títol: “The elefant in the room”. Un pèl de mal gust de part de la revista, però tota una declaració de potencial polític (l’elefant és el símbol del Partit Republicà nord-americà).
Certament, el centrista Christie, després de ser reelegit governador, és ja un nom probable per la futura carrera presidencial post-Obama. I no ho és només perquè ell ha guanyat a Nova Jersey, ho és també per la derrota electoral del candidat republicà a l’estat de Virginia, un membre del Tea Party. Christie, sí, es pot aixecar amb l’enunciat de que no tots els republicans volen el Tea Party, al qual el partit ha deixat massa espai polític, fins al punt d’arribar a decidir com es fa l’oposició al govern Obama, o a forçar el darrer tancament de l’administració.
Christie representa als republicans centristes, als quals voldria votar el protagonista de la sèrie The Newsroom, el destacat presentador d’informatius televisius Will McAvoy (interpretat per Jeff Daniels). En el seu programa, McAvoy, periodista declaradament republicà (el posicionament polític dels mitjans als Estats Units és quelcom normal), dispara amb tota la munició als polític del Tea Party. I no són polítics ficcionals, com els personatges de la sèrie, no, són els autèntics polítics del Tea Party. I McAvoy es justifica, ell voldria votar un Partit Republicà sense les frikades ultraconservadores i ultrareligioses d’alguns dirigents com Sarah Palin o Rick Santorum, un Partit Republicà que es cuidi del que realment preocupa a la gent.
Les sèries no només són sèries, també ens parlen de la realitat. Sorkin és molt intel·ligent. I no li penso atorgar la medalla de fer guanyar les eleccions a ningú, però… Hem de deixar de ser naïfs. Sota l’actual ficció serial de Hollywood hi ha molta realitat social i política. No podem mirar totes les sèries que els productors d’Estats Units fan sense posar-hi un filtre, o més d’un fins i tot. Hauríem d’estar latents i atents a tot allò que mengem per les pantalles i llegir entre línies els rerefons de pura realitat en la ficció. Una ficció que potser pot tenir els seus efectes en la mateixa realitat.
1400caràcters 