França en femení
No són cantants de pop. Les dues noies de la fotografia són ministres del govern socialista francès. A l’esquerra, Aurélie Filippetti, ministra de Cultura i Comunicació, i a la dreta Najat Vallaud-Belkacem, ministra dels Drets de les Dones.
Junt amb la ministres de Justícia, Christiane Taubira, la d’Igualtat Territorial i Habitatge, l’ecosocialista Cécile Duflot, o la de Salut, Marisol Touraine, són algunes de les dames importants del govern francès. L’aposta en femení del president Hollande.
Una aposta que arriba anys després que la seva exmuller, Ségolène Royal, estigués a una passa de la presidència de la nació. França encara no ha tingut mai una presidenta, i de primera ministra tan sols ho va ser per un any Édith Cresson, amb Mitterrand de president. Ara que Hollande podria estar pensant en retirar al desgastat premier Ayrault, sonen els noms dels ministres Valls o Fabius o el president de l’Assemblea Nacional (Claude Bartolone), però també el de Martine Aubry que, un cop perduda la contesa per arribar a l’Elisi, podria arribar a primera ministra, tot i la mala relació amb el president.
Sarkozy, abans que els socialistes, ja va tenir un govern amb dones amb càrrecs de pes: la cap del Fons Monetari Internacional, Christine Lagarde, com a màxim exemple (arribarà algun dia a presidenta de França?…); o Rachida Dati i Michèle Alliot-Marie.
Nathalie Kosciusko-Morizet també va ser una jove ministra de Sarkozy, i actualment és la candidata dels conservadors a l’alcaldia de París, i també s’enfronta a una dona, la socialista hereva de l’alcalde Delanoë, Anne Hidalgo.