Repartir-se ‘Europa’
Martin Schulz ha estat escollit pel centre-esquerra europeu (socialistes i social-demòcrates) com a candidat a presidir la Comissió Europea l’any vinent, amb les eleccions europees i el final del segon mandat Durão Barroso. Un intel·lectual i l’actual president del Parlament Europeu, però un home que no ha estat mai ni ministre… Una molt bona elecció, però sí, contestable. Com contestable és que Schulz formi part dels socialdemòcrates alemanys, que ara governaran en coalició amb Merkel. Prou Merkelocràcia sisplau!
Els populars europeus, mentrestant, segueixen sense candidat designat, bàsicament perquè volen un perfil d’un polític rellevant, d’un cap de govern europeu, amb dos candidats que sonen fort (que no els únics): el primer ministre finlandès Jyrki Katainen i el primer ministre de Polònia, Donald Tusk.
I després hi ha el càrrec de “ministre d’Exteriors”, l’antic Alt Representant que havia estat Javier Solana i que avui n’és massa discretament lady Ashton. El sortint secretari general de la OTAN i exprimer ministre de Dinamarca, Anders Fogh Rasmussen, en té ganes; però que sigui escollit va de la mà amb que sigui escollit Katainen president de la Comissió. O l’un o l’altre, no tot anirà al Nord. Però si Schulz fos escollit president de la Comissió, Rasmussen guanyaria punts.
I quedaria la substitució en el tron de plàstic europeu, la substitució del president de la Unió, càrrec que ocupa el també massa discret belga Van Rompuy… Noms i més noms i tota Europa…
1400caràcters 