Quan el rei encara respira…
Berlusconi sembla mort políticament, però encara respira. La política italiana que l’ha alimentat tots aquests anys sembla que li doni oxigen. Mentre, ell, setmana rere setmana, va fent declaracions sobre el seu futur, sobre el seu partit, sobre la successió, sobre fer caure el govern… I en la seva formació s’intensifica el xoc entre els fidels al capo i els moderats que donen suport al govern de coalició i volen regenerar el partit (entre ells hi ha noms molt destacats del partit). Angelino Alfano, antic delfí d’Il Cavaliere i actual viceprimer ministre, és al mig de les dues posicions.
Itàlia necessita un centre-dreta europeu, un partit d’aires liberals i democristians. Un partit que doni l’equilibri anhelat; amb un líder nou, i sumant amb el centre moderat, els ex UDC, els ex Fli, els ‘montians’… Una suma que necessita de grandesa de mires, de saber cedir per tal d’un bé millor. Difícil.
El jove expresident regional i exministre de les Relacions territorials, Raffaele Fitto, ja ha reclamat un congrés per la Forza Italia que hagi de venir. Si Berlusconi no hi és, no li deixaran pas lliure a Alfano… Hi haurà debat.
Mentrestant al PD ja tenen llestes unes primàries aquest desembre, on el front-runner Matteo Renzi té una catifa vermella de sondejos per endavant. Hi ha altres candidats i hi haurà les essencials discrepàncies en el PD, però Renzi serà el nou secretari general del partit… i esperarà per ser primer ministre… a veure què passarà amb Enrico Letta…
1400caràcters 