El rei Lear del PSOE
Alfredo Pérez Rubalcaba viu en un altre món. Encara parla com si algun dia hagués de presidir el govern… Com un vell rei que no vol aixecar-se del seu tron… vol deixar les promeses primàries generals del partit pel mateix 2015 d’eleccions generals. Potser pensa en presentar-s’hi i tot… Però les pressions del partit arriben per totes bandes i el destí és quelcom inevitable; però Lear, en la seva confusió, sembla no entendre. Els sondejos són clars, el PSOE es dessagna a dreta i esquerra: per UPyD i Izquierda Unida respectivament. I si considerem que UPyD també rep vots del PP, les accions de la formació de l’exsocialista Rosa Díez van a l’alça.
Rubalcaba no entén que el partit socialista necessita canvis en el missatge i en l’aparença, en les formes i en les cares, que cal relleu generacional… Des del territori van sorgint veus. L’única que porta la contrària des del poder és la presidenta d’Andalusia, Susana Díaz, però també molts altres: l’exlehendakari Patxi López i Emiliano García-Page, cap de l’oposició de Castella-la Manxa, aixequen la mà. Els socialistes gallecs han demostrat com de bé es fan unes primàries de canvi. Els valencians de Ximo Puig gairebé no tenen relació amb el PSOE central… I el líder socialista madrileny, Tomás Gómez, no es parla amb el vell secretari general… I divendres Carme(n) Chacón va tornar del seu exili americà (la seva forma de dissidència activa) per presentar un acte de Gómez (possible futur tàndem?). Eppur si muove?…
1400caràcters 