El Nord d’Europa
Jens Stoltenberg (el 3r d’esquerra a dreta), el polític laborista que es feia passar per taxista en la campanya electoral, ja no és primer ministre de Noruega. Ha acabat el seu mandat sense grans problemes, però per alternança democràtica plàcida el substitueix Erna Solberg, la líder de la dreta. Cap tempesta política. Una successió perquè sí, sense assassinats entre cabdills víkings. Política de països nòrdics. Maduresa democràtica…
Qui ja posa les barbes en remull és Fredrik Reinfeldt (2n), primer ministre de centre-dreta de Suècia, que té eleccions l’any vinent i els sondejos no se li posen bé. Al seu partit es volen vendre com a moderats però les seves polítiques laborals i socials han estat “a l’europea”…
Mentrestant, la primera ministra de Dinamarca, Helle Thorning-Schmidt (1a), governa també en hores baixes, amb el debat obert de que abandoni el càrrec per reforçar el govern i el partit socialdemòcrata. Pot aguantar gràcies a una oposició molt debilitada, encapçalada pel gris exprimer ministre liberal.
En canvi, Jyrki Katainen (4rt), premier de Finlàndia, es lliga la corbata amb un somriure, és el polític de moda de certa ‘Europa del Nord’; i ja no són pocs els qui el veuen com un ‘aspirant europeu’ en majúscules. Diuen que voldria substituir a Durão Barroso, ser el candidat dur a president de la Comissió, el candidat del Nord, poc partidari d’ajudar a Grècia o Portugal; ep, però tot sense ni un bri de l’euroescepticisme recurrent a Finlàndia, perquè quedi clar el seu compromís amb la Unió.
1400caràcters 