‘Grosse Koalition’
Tot llest per la Grosse Koalition. Els Verds es van retirar de les negociacions per conformar govern. Potser haguessin estat uns bons socis per l’exultant Angela Merkel amb menys pes i orgull que el SPD, però amb més inestabilitat.
Durant uns dies va ser una possibilitat. Però els resultats electorals a les generals d’Àustria ja feien pensar: amb els socialdemòcrates del canceller Werner Faymann al capdavant i amb els conservadors segons, ambdós mantenen el poder en aliança. Un exemple d’estabilitat política de pactes de centre a Centre-Europa.
La dimissió de tots els seus càrrecs de Peer Steinbrück també va aplanar el camí. Havia promès no governar amb Merkel, i ara deixa al partit lliure de fer el què més convingui.
Sigmar Gabriel (a la foto amb la cancellera), president del SPD, i Frank-Walter Steinmeier, cap de l’oposició, tallaran el bacallà i es repartiran el partit i el poder que queda buit sense Steinbrück, i segurament Gabriel serà vicecanceller i ministre, i Steinmeier serà president del partit i ministre. Pressionaran per tenir alguns ministeris, per manar en assumptes de finances i voldran fer algunes lleis més socials, que a la pròpia Merkel li aniran bé.
Serà però, quelcom temporal. Després d’aquesta legislatura el seu temps polític, com el de Steinbrück, estarà acabat. El futur del SPD passa per Hannelore Kraft, ministra-presidenta de Renània del Nord-Westfàlia, i Klaus Wowereit, alcalde de Berlín. Això serà de cara al Post-Merkel. Temps al temps.
1400caràcters 