La tensió del Tea Party
Barack Obama confia en la seva sort i des que és president confia que la seva sort es barregi amb el bon rotllo que vol transmetre i amb la premissa que ell és “el president”. Amb aquesta aura se n’ha sortit del possible fail de la seva administració (pels pèls, i per ara…), cosa que hagués estat una taca en la seva carrera.
Una taca per ell i una taca per qui l’hagués provocat: el Tea Party, el sector dur del Partit Republicà, un sector que sempre ha existit, però que des de fa uns anys ha sortit a la llum i s’ha conformat com a tal. Un sector sense un líder clar i amb molts matisos pel que fa als grans temes pels quals lluiten: uns contra l’Obamacare, altres per reduir l’administració governamental, altres volen fer de l’Antic Testament un annex a la Constitució americana… I es van fent un nom. Michele Bachmann, Ted Cruz (aquests dos, davant els micros a la foto), Rick Santorum, Marco Rubio, Sarah Palin… són alguns dels noms dels líders d’aquest sector.
La seva amenaça de tombar l’administració no ha agradat a molts americans de dretes que no ho volen, perquè l’economia és el primer. Desprestigi per tots.
I una possible conseqüència d’això podria ser que si el successor d’Obama pels demòcrates fos un/a candidat/a centrista segurament els demòcrates podrien seguir ocupant la Casa Blanca. Apartant-ne als republicans durant una tercera legislatura. Això pot ser possible si el Partit Republicà segueix dividit, o si la divisió en ell porta a la eclosió real o parcial, culpa, en qualsevol cas, de la seva radicalització.
1400caràcters 