El pastís europeu
Quan ja falta menys d’un any per les properes eleccions europees, als passadissos polítics de Brussel·les i de tota la Unió, ja es tramen llistes, candidats, relleus, moviments de cadires, cessions, concessions, pactes… S’ha de renovar tot… El pastís europeu s’ha de repartir entre els 28 afamats estats membres. I s’ha de fer una Comissió nova!
Es diu que l’”Espanya popular” enviaria de comissari europeu al ministre Arias Cañete… Senyors andalusos, si el seu veí Arias Cañete arriba a comissari d’Agricultura, ja es poden afanyar a votar el PP a les properes autonòmiques, perquè si no pot ser que se’ls hi acabi la festa de les subvencions d’amics socialistes…
Serà l’ocasió per tota la Unió de recanviar ministres i traslladar polítics incòmodes. François Hollande, per exemple pot renovar el seu gabinet: potser el darrer pas abans de jubilar-se del primer ministre Ayrault, o el canvi d’aires europeu per als experts ministres Fabius o Sapin. També el líder liberal anglès, Nick Clegg, faria bé d’anar-se’n a Europa, abans que governar amb Cameron l’acabi d’enfonsar. I així tants altres.
Ei! Però que no s’ho reparteixin tot, que diuen que l’any que ve els països de l’est pressionaran i molt per obtenir el màxim poder possible, i ningú els hi podrà negar un tros important del pastís, en una Europa que sovint oblida la integració dels estats de l’est. Diuen que ja es disputen entre ells qui assumirà la presidència de la Comissió…