Una França a la dreta (2)
També volia anomenar aquest post: “Una França per a Manuel Valls”; i és que aquesta França “dretanitzada” sembla la ideal pel futur polític del sòlid ministre francès, Manuel Valls (nascut a Barcelona).
Si entrem en les interioritats de l’Elisi, no ens sorprèn saber del poc carisma, autoritat i empenta del president Hollande. Amb ell, un primer ministre igual de tou, Jean-Marc Ayrault, un home de pes dins el Partit Socialista, però que, com el president, no són grans homes d’estat. Hollande podria canviar a Ayrault per algun dels seus principals ministres: Laurent Fabius (a l’esquerra de la imatge), ministre d’Afers Exteriors; Pierre Moscovici, responsable d’Economia; Michel Sapin, responsable de Treball; o Valls (a la dreta de la imatge), el ministre de l’Interior amb polítiques contra els gitanos igual d’intenses que els ministres ultres de Sarkozy. Donar el càrrec de premier a Moscovici o a Sapin seria donar un càrrec per tocar sostre, i Fabius ja va ser-ho amb Mitterrand. Donar-li al jove Valls seria garantir-li l’escalada política i guanyar en popularitat pel govern, però potser restar solidesa al president en front de la seva consistència política.
Valls, que ja va competir en les primàries socialistes (fent un bon paper), es ven a si mateix com una aposta de centre-esquerra: l’esquerra a la dreta… el centre! el centre! Qui es quedi el centre guanya en una França que sembla amb ganes d’omplir de vots a Monsieur Sarkozy i al Front Nacional dels Le Pen. Pot ben ser que Valls sigui el successor d’Hollande.