Una França a la dreta (1)
Pot ben ser que en les properes eleccions presidencials franceses s’hi enfrontin el presidencialisme soft de François Hollande i un reaparegut i amb piles carregades Nicolas Sarkozy. Tan per l’un com per l’altre, perdre les eleccions suposaria el seu final polític. I pels seus respectius suposarien apostes de nivell i de risc: Hollande té la popularitat pel terra, amb ell França ha desaparegut del panorama internacional i l’economia no mostra precisament millores, però al cap i a la fi és Monsieur le Président. Per altra banda, Sarkozy es veu com l’únic guia possible del desllorigat partit conservador i gaudeix de popularitat, tot i que els francesos ja el van fer fora de l’Elisi una vegada.
Hollande, si es presenta, ho farà amb un Partit Socialista ambivalent, amb posicions d’esquerra progressista, però també amb certes polítiques de dretes a la maleta. Potser tot buscant el perdut “centre” polític.
Un “centre” polític que pot pujar properament, sobretot si els dos grans partits s’escoren tant en els extrems. I sembla que els partits centristes de François Bayrou i Jean-Louis Borloo podrien anar junts per ser més forts.
I Sarkozy, si es presenta, ho farà, en canvi, clarament ancorat a la dreta, sent conscient com és de la “dretanització” de la societat/política francesa i de l’ascens importantíssim en els sondejos del Front Nacional de Marine Le Pen; que en les eleccions municipals i europees que França té la primavera pròxima, pot fer una demostració de força.
1400caràcters 