Florentino Berlusconi
Una de les diferències per les quals Espanya no és Itàlia és perquè Florentino Pérez no és Silvio Berlusconi; perquè no va quedar-se en política, perquè en ell no hi ha la personalitat i el carisma de José María Aznar i Esperanza Aguirre unificats. La seva potent i obscura carrera empresarial al front d’ACS, la seva llarga etapa al Reial Madrid (amb tots els contactes al “palco del Bernabeu”) i política de primer nivell haguessin estat un còctel explosivament berlusconià.
Florentino Pérez, després d’uns anys amb alts càrrecs a l’UCD i després de la seva caiguda, l’any 1986 va saltar al Partit Reformista Democràtic de Garrigues Walker i Roca Junyent (el pare de la Constitució que seu al consell d’ACS), arribant a ser-ne secretari general. El PRD va fracassar electoralment i allí es va acabar la seva carrera política. A partir d’aleshores sols va fer política al Reial Madrid, com Berlusconi amb el Milà.
Segurament, al llarg dels anys, des del PP ha rebut més d’una trucada perquè anar al Congrés, però s’hi ha resistit i ha bloquejat la presidència del Madrid per a la seva persona, dificultant que el mateix Aznar es presenti mai a les eleccions del club blanc.
Pel demés, Pérez és la màxima representació sangonera de la casta extractiva del Gran Madrid, de l’Espanya de la Bombolla i de La Crisi, de la barreja entre polítics i empresaris, dels exministres als consells d’administració i dels tractes de favor…
(També està al darrera dels terratrèmols del projecte Castor, permès pel govern Zapatero…)
1400caràcters 