Amèrica Llatina en femení
El proper dia 27 Cristina Fernández de Kirchner s’enfronta a unes eleccions legislatives que es preveuen com un cop dur a la seva etapa. Volia que fossin les eleccions que culminessin el seu poder, aconseguint un ampli suport legislatiu, però no l’aconseguirà i no podrà reformar la Constitució per ser reelegida i el seu final s’acosta.
Tanmateix, durant mesos pot ser que a Amèrica Llatina hi hagi cinc presidentes al cap de respectius governs. Hi seguirà tenaç la presidenta del Brasil, Dilma Rousseff, que s’ha sobreposat a la crisi política del moviment anti-política i segueix endavant, tot i que la seva popularitat (molt alta quan va començar) hagi caigut molt. Tant ha caigut que es sondeja que en unes eleccions presidencials necessitaria una segona ronda per vèncer. Per això, el seu mentor, Lula da Silva, ja ha afirmat, no només que no tornarà al primer pla polític, sinó que donarà tot el seu suport a la presidenta.
Qui també té la popularitat pels terres és la presidenta de Costa Rica, Laura Chinchilla, que va tirant, si més no fins acabar la legislatura l’any vinent.
I les semi-novetats: Xile i Hondures tenen eleccions al novembre. Michelle Bachelet serà de ben segur, de nou, presidenta de Xile, deixant molt enrere a la candidata conservadora Evelyn Matthei. I Xiomara Castro de Zelaya, esposa del president deposat, Manuel Zelaya (junts a la foto), serà segurament la nova presidenta d’Hondures, segons els sondejos i repetint el model Kirchner, sumant la ràbia pel cop d’Estat que va deposar al seu marit.