“Duranàlies”
Com en aquelles Catilinàries del savi de la retòrica, jo pregunto: Fins quan Duran pensa abusar de la nostra paciència?… Tot i que potser li hauríem de preguntar al president Mas fins quan pensa tolerar el sabotatge intern al qual Josep Antoni Duran i Lleida té sotmès el govern i el seu “procés”… I gràcies al qual l’ERC de Junqueras està augmentant la intenció de vot. Ja s’ho trobarà, senyor Mas.
Com diria el mateix Duran, per a ell només hi ha tres vies: que calli i rebaixi la tensió i contradicció contínues (no ho ha fet mai); que es retiri de la política definitivament (diu que no sabria com fer-s’ho per menjar…); o la tercera via: que s’escindeixin Convergència d’Unió. Durant uns mesos pot ser que a Mas li faltin alguns escons, però en unes properes eleccions Unió en solitari no té res a fer i els temps de Duran s’esgoten. I faltaria veure si tothom a Unió seria fidel al polític de la Franja… potser n’hi hauria que li farien com a Berlusconi… Vila d’Abadal no és l’únic que ja ha marxat del partit.
Senyor Duran, la intentona de ser el Francesc Cambó del segle XXI ha estat bé. A Madrid ja no se’l considera com abans, mai serà ministre de res i crec que faria bé de recordar que hi ha un moment de la vida de Cambó en el qual s’enfosqueix la seva relació amb Catalunya: quan les coses es van tensar, Cambó va errar de bàndol (si ho mirem des de Catalunya). Ara vol unir-se al PSC i al PP i desequilibrar el govern?… ¿Fins quan senyor Duran, fins quan?…
1400caràcters 