Merkel und Steinbrück
Avui es reuneix l’assemblea del partit socialdemòcrata alemany que ha de deliberar com procedeixen políticament amb el mapa polític configurat en les darreres eleccions. Amb el candidat Peer Steinbrück, el SPD ha millorat una mica els resultats, però van quedar-se molt enrere de la quasi-majoria absoluta de la cancellera democristiana Angela Merkel.
Steinbrück sabia que no guanyaria les eleccions, sabia que Merkel ho tenia tot a favor i que ell no seria canceller, però anava a treure el millor resultat possible, per avalar el què fes un cop passats els comicis. Avui poden decidir fer de gran oposició, fastiguejant la cancellera i deixant pas a un govern de coalició del CDU amb Els Verds; també poden donar suport a Merkel des de fora del govern, sumant quan convingués i debilitant-la… Però no! Això no és el que vol Frau Merkel, ni el que vol Herr Steinbrück, un polític socialdemòcrata sí, però amb molts punts de proximitat amb la dreta del país, sent fill com és d’una gran família de banquers. Steinbrück anava a aquestes eleccions a arribar a ser vicecanceller i ministre d’Economia. El més amunt que podrà arribar, sent conscient com és que no tornarà a ser candidat a canceller pel SPD.
(També Rubalcaba anava a això en les darreres eleccions espanyoles: confiava en que el PP no obtindria “l’absoluta” i que, per tenir un govern fort, el dèbil Rajoy optaria per un govern de Grosse Koalition amb el moderat PSOE de Rubalcaba, passant a ser aquest el vicepresident del govern.)
1400caràcters 