L’endemà de l’endemà
Fa menys d’un any vaig iniciar el recorregut d’aquest blog. Començava parlant d’un poble que parlava clar, després de la Diada del 2012, i parlava d’un estat espanyol que no tractava correctament al poble català. I des d’aquesta tribuna segueixo, l’endemà de l’endemà de la Diada d’enguany, amb la serenor de l’excitació refredada, amb la necessitat de calma enmig del brogit constant en el qual aquest “procés” ens té immersos.
Passat “l’endemà”, i havent vist totes les imatges de la triomfant cadena humana i havent escoltat totes les declaracions dels polítics, és el dia de no oblidar, perquè cada dia té un endemà. Cal no oblidar res del dia 11 de Setembre de 2013. Cal no oblidar l’impactant sondeig de La Ser, el Congrés fent aigües per unes goteres, els actes institucionals, les paraules, a Espriu… Cal no oblidar el valor de la gran cadena humana, la potència d’un poble unit per una causa i amb molta il·lusió: “quan convé, seguem cadenes” diu l’Himne, és a dir, junts podem realitzar impossibles.
Avui cal no oblidar tots els gestos i decisions dels polítics catalans, però també dels de Madrid. I amb això cal no oblidar l’execrable acte vandàlic perpetrat per feixistes espanyols en l’acte de la Delegació de la Generalitat a Madrid. Cal no oblidar la laxitud del ministre Fernández Díaz (com fa un any amb ElMundo…) i d’un Estat que no prohibeix la Falange o entrega medalles a membres de la ‘División Azul’.
L’endemà de l’endemà cal no oblidar, però, sobretot, cal tirar endavant.
1400caràcters 