No diràs el nom de Bolívar en va
Les notícies polítiques que arriben d’Amèrica Llatina van marcades per la força del tarannà polític, ja sigui a la dreta o a l’esquerra, o en els seus estranys límits en la política hispanoamericana.
Al Paraguai ha tornat al conservador Partido Colorado, amb Horacio Cartes de nou president legítim, després del qüestionable procés de deposició de Fernando Lugo i la presidència interina. Un país més a la dreta del que venia sent el continent “roig” amb l’expansió de les polítiques “bolivarianes” que tenien de referent al finat Chávez.
La continuïtat a dreta o esquerra també es plantejarà en el peronisme post-Kirchner, perquè cada cop sembla més evident que Cristina Fernández no podrà reformar la Constitució per perpetuar-se en el poder i els seus dies a la Casa Rosada s’esgoten i li manca un hereu polític.
I per un govern de caràcter, el de Dilma Rousseff al Brasil, que, recentment, per una crisi diplomàtica amb Bolívia va obligar a dimitir al ministre d’Exteriors. No en deixa passar ni una, i més després de les massives manifestacions que van posar en entredit el model polític-social de l’etapa Lula-Rousseff.
Qui quan va arribar al govern es proposava seguir el model Lula era Ollanta Humala, president del Perú, que va anunciar el seu propòsit d’acabar amb Sendero Luminoso abans d’acabar la legislatura.
Rousseff o Humala representen l’esquerra ponderada, sense els estirabots de l’esquerra bolivarista de Veneçuela amb el president Maduro, hereu ridícul de les formes de Chávez.
1400caràcters 