Les persones i el projecte
El PSC viu ara el moment de les decisions, les primàries, les persones, els candidats, qui segueix, qui cau, el rumb i la meta, les voluntats, les sumes i les restes… El PSC hauria de ser una alternativa real d’esquerres a Catalunya, que tingués més de Maragall i Obiols, que fos menys PSOE… I per tot això el projecte de Pere Navarro (si és que mai n’ha tingut) no serveix.
De la cúpula del que va fer el seu “Nou PSC” només n’hi queda la meitat. Els figures de Bustos i Daniel Fernández estan fora…; la ment pensant Iceta no porta el timó; Àngel Ros, Joan Ignasi Elena i Rocío Martínez-Sampere són al capdavant de les desavinences… Altres dones de pes com Marina Geli o Laia Bonet poc tenen a dir-li als de Navarro, i els ex pesos pesants (Nadal, Tura i Maragall) ni s’hi parlen; per no parlar de les recents discòrdies obertes d’un insolent Antonio Balmón.
Jordi Martí, cap socialista a l’ajuntament de Barcelona, és un del molts que ha contestat Balmón públicament. Sap que a les primàries de Barcelona tindrà un contrincant de l’aparell (sembla que en Collboni) i que ho tindrà gairebé impossible. Però diu les coses clares i amb seny: diu el què hauria d’estar dient el PSC.
El PSC es troba en el lapse de noms i de projecte de l’Esquerra Republicana anterior a Junqueras, però encara més greu. I en sortiran deixant les coses clares, separant-se o pactant, amb primàries sanes, potser amb un nou líder… O això, o es fondran entre vots fugits a Esquerra, Iniciativa i Ciutadans.
1400caràcters 