PSC o Divergència tant com puguis
Tenia a l’alcalde de Cornellà i secretari d’Acció política del PSC, Antonio Balmón, com a persona ponderada, però l’altre dia es va passar tres pobles i una capital de comarca en el seu article a ElPeriódico, en el qual deia que al PSC hi sobrava gent. Quina vergonya! Que al PSC hi sobra gent!… N’hi falta!
Les disputes internes del partit del mega-líder Pere Navarro estan totalment desbocades; han arribat al tots contra tots en un totum revolutum públic i exagerat mai vist a la formació. Alguns callen desconcertats, altres disparen a l’aire, altres disparen enfocant a altres… Convergència governa com pot i el PSC passa a ser “Divergència tant com puguis”.
El millor consell pel partit és que resolguin ja el tema de les dues cares: la “federalista-PSOE-espanyolista” i la catalanista. Que ho resolguin separant-se o fixant un ordre, que es formin en una unió en llista en cremallera, com Convergència i Unió, o que convoquin ja unes primàries obertes i resolutives a tot aquell que hi vulgui participar, militant o proper al partit. Que tots els seus votants que han saltat a Esquerra, a Iniciativa o a Ciutadans puguin anar a decidir qui els lidera o qui serà el seu candidat electoral i alhora quina mena de política ha de fer el partit. Prou comèdia. Que les dues cares s’enfrontin i que el resultat sigui una catarsi, per bé o per mal. Els socialistes de Catalunya no poden ser el partit de pandereta que són ara mateix.
1400caràcters 