Què serà d’Enrico Letta?
Enrico Letta sua la cansalada com a presidente del Consiglio italià, respectant el joc i els tempos de les dues grans formacions que conformen el seu govern; que va fent ordenadament, tot i que no pot per les pressions polítiques constants. El seu encàrrec de govern, fet pel president factòtum Napolitano (dins el rar presidencialisme de facto), no té tanta llibertat com el de Monti, que tirava pel dret com a tecnòcrata. En el de Letta cada decisió política té una estricta concatenació d’inconvenients de partits…
El seu govern pot durar més o menys, amb l’amenaça que el Caiman doni un cop de cua un dia per l’altre i Itàlia es vegi avocada de nou a eleccions anticipades. Unes eleccions anticipades que trobarien encara al Partit Demòcrata panxa enlaire, en les disputes del camí cap a les primàries per triar nou líder; amb quatre candidats amb la mà alçada i més que n’hi podria haver. En unes eleccions a corre-cuita Letta podria ser candidat d’urgència, però per res és el que voldria el partit.
Letta és un democristià de l’ala dreta del divers i confús PD. I ja hi ha tesis que podria ser l’home del canvi post-Berlusconi, més jove, assenyat de centre… El líder d’una derivada renovadora de la política del país (potser un nou partit amalgama), que agafés la dreta farta del Berlusconisme, el centre abandonat a la seva sort, els fans de Monti, i l’ala dreta i democristiana del PD.
Serà difícil i tot depèn de molts “depèn”. Prenguin nota: potser el veig abans de comissari europeu.