Crisis polítiques
Itàlia, Portugal, Luxemburg i Espanya… Quatre estats europeus en plena tempesta política.
El govern de concentració italià trontolla per les pressions partidistes: ja sigui per l’enrenou intrínsec del Partit Demòcrata o per les amenaces de Berlusconi, que si se’l condemna definitivament està disposat a fer-ho saltar tot pels aires. A demés, un escàndol que ha afectat als ministeris d’Interior i Exteriors ha servit d’advertència de la delicadesa del govern.
El govern portuguès de centre-dreta de Passos Coelho va tirant, amb el pacte refet amb el CDS de Paulo Portas, que exerceix de nou viceprimer ministre; però només de facto, ja que el president de la República, Cavaco Silva, encara no ha aprovat la reforma de l’executiu que el premier li va presentar. El president va optar per exigir un govern de ‘salvació nacional’ per aguantar millor la situació fins a unes eleccions que podrien avançar-se. Els socialistes portuguesos ho van refusar (els hi suposaria un gran desgast) i prefereixen eleccions el més aviat millor. Cavaco, finalment, ha acceptat que el govern segueixi però amb polítiques de creixement.
Jean-Claude Juncker, primer ministre de Luxemburg des de 1995 i durant 8 anys president de l’Eurogrup, ha hagut de dimitir de premier del Gran Ducat per un escàndol d’espionatges. Ja s’han fixat eleccions anticipades per la tardor i el degà de la classe política europea s’hi pensa tornar a presentar.
I Espanya no cap en 1.400 caràcters, ni en 2.800.
1400caràcters 